L’espatlla congelada, també coneguda com a capsulitis adhesiva, és una malaltia centrada en les espatlles (a una o a les dues), que produeix dolor i limita el moviment normal. Es calcula que aquesta afecció afecta al 2% de la població mundial i es pot tractar amb exercici físic i fisioteràpia.
L’articulació de l’espatlla està formada per tres ossos: l’húmer, l’omòplat o escàpula i la clavícula. Aquesta articulació, amb tots els músculs i ossos que formen part d’aquesta, es recobreix per una càpsula de teixit connectiu anomenada càpsula de l’espatlla.
Quan una persona pateix l’afecció de l’espatlla congelada es produeix una inflamació, s’espesseix i s’endureix la càpsula de l’espatlla. A més, el líquid sinovial que segrega la càpsula de l’espatlla es redueix, la qual cosa repercuteix en una falta de lubricació en l’articulació.
El resultat és la impossibilitat de moure l’espatlla, en molts casos fins i tot amb l’ajuda d’una altra persona.
Causes
Les causes per les quals es produeix la congelació de l’espatlla no es saben amb certesa. No obstant això, encara que l’etiologia no estigui definida, sí que hi ha factors de risc que poden provocar l’espatlla congelada:
- Tenir entre 40 i 60 anys.
- Les dones són més propenses a patir la síndrome de l’espatlla congelada.
- Quan es produeix una restricció del moviment a la zona a vegades pot desenvolupar-se aquesta afecció. Lesions en els manegots rotatoris, braços trencats o recuperacions de cirurgies solen ser els casos en els quals passa amb major freqüència.
- Algunes malalties augmenten el risc a patir l’espatlla congelada:
- Hipertiroïdisme.
- Hipotiroïdisme.
- Parkinson.
- Malalties cardiovasculars.
- Diabetis.
Símptomes
Segons diversos estudis acadèmics, els símptomes de l’espatlla congelada es desenvolupen en tres etapes:
Congelament de l’espatlla
A poc a poc es va patint més dolor en la zona de l’espatlla i es comença a limitar el rang de moviment. Aquesta fase té una durada d’entre 6 setmanes a 9 mesos. Amb una detecció precoç es pot començar a treballar amb fisioteràpia i osteopatia.
Espatlla congelada
A vegades el dolor pot alleujar-se en aquesta etapa, no obstant això, la rigidesa roman i s’agreuja, afectant seriosament la vida diària. Dura entre 4 i 6 mesos, encara que si el tractament fisioterapèutic és bo el temps és menor.
Descongelació de l’espatlla
Comença a haver-hi mobilitat en la zona de l’espatlla i es recupera la força normal. La curació completa pot abastar entre 6 mesos i un any. L’exercici físic personalitzat serà la clau per a recuperar la total mobilitat i força de la zona.
Detecció i banderes vermelles
A Oreka realitzem un estudi complet per a detectar i identificar que efectivament el pacient pateix la patologia de l’espatlla congelada. Alguns dels símptomes de l’espatlla congelada poden deure’s a altres malalties més greus.
Per aquesta raó quan els professionals en fisioteràpia i osteopatia d’Oreka encarem la simptomatologia tenim en compte si hi ha una sèrie de banderes vermelles que puguin indicar de què es tracta d’un problema mèdic d’altres dimensions. Per exemple:
- Antecedents de càncer.
- Pèrdua de pes recent i inexplicable.
- Deformitat en la zona.
- L’estat de la pell.
- Dolors en altres parts del cos.
- Antecedents de traumatismes en l’espatlla.
Des d’Oreka estarem atents en totes les consultes per a comprovar que les banderes vermelles no existeixen i no hi hagi problemes que necessitin atenció amb caràcter d’urgència.
Tractament de l’espatlla congelada a Oreka
Clínicament no existeix un consens sobre la millor tècnica per al tractament de l’espatlla congelada. Alguns estudis recomanen la teràpia mitjançant l’hidrodilatació, la injecció intraarticular de corticoides o la injecció subacromial.
No obstant això, cada vegada més estudis indiquen que la fisioteràpia i l’exercici físic estan obtenint millors resultats i són molt menys invasius.
Per tant, des de la Clínica Oreka de Mataró ens basem principalment en el treball de força mitjançant l’exercici físic personalitzat combinat amb sessions de fisioteràpia invasiva.
L’exercici físic en grup s’ha demostrat com una gran teràpia ja que a més de treballar i enfortir la zona, la motivació del grup redueix els nivells d’ansietat i depressió, ajudant a una curació més ràpida. D’altra banda, la fisioteràpia invasiva redueix de manera notable el dolor del pacient i millora la seva mobilitat.
