Dolor a l’engonal en l’esport: causes i tractament

Causes i símptomes del dolor a l’engonal

Podem classificar el dolor a l’engonal i l’esport en diferents tipus segons on es produeixi i cap a on s’irradiï el dolor:

• Dolor a l’engonal relacionat amb els adductors. El dolor es concentra als voltants dels adductors amb la seva inserció amb el pubis. En molts casos el dolor s’irradia al llarg de la cara interna del múscul, la part de davant. Aquest dolor pot presentar-se per exemple quan l’atleta realitza canvis de direccions bruscos.
• Dolor en l’engonal relacionat amb el múscul iliopsoas. En comparació amb el dolor generat als adductors, aquest es concentra més a la part lateral de l’engonal.
• Dolor a l’engonal derivat de la zona inguinal. El dolor esta concentrat a la zona inguinal i presenta dolors a l’hora de seure , esternudar o tossir. El dolor empitjora quanta més activitat física es realitza. Una hernia inguinal pot ser la causant del mal.
• Dolor a l’engonal derivat de la zona púbica. Es tracta d’un dolor o sensibilitat alta a la símfisi púbica (pubàlgia). Aquest dolor es pot donar quan l’atleta corre.
• Dolor a l’engonal relacionat amb el maluc. És el més probable quan es presenten símptomes com el bloqueig de maluc, pinçaments o espetecs. Sol donar-se pel síndrome de pinçament femoroacetabular o artrosi.
• Dolor a l’engonal relacionat amb la disfunció sacroilíaca.
• Dolor a l’engonal relacionat amb les lumbars.

Com pot començar i evolucionar el dolor inguinal

Sobre el dolor a l’engonal i l’esport podem destacar una sèrie de característiques comunes als casos analitzats:

• És una afecció més comuna en esportistes de gènere masculí.
• Una de les causes poden ser esquinçaments aguts o a una sobrecàrrega dels músculs i les articulacions de la regió inguinal.
• El mal comença de forma lleu i els atletes solen continuar fent esport durant un temps abans de que l’excés de dolor els impedeixi continuar amb la seva rutina esportiva.

Tractament del dolor a l’engonal

A Oreka Mataró apostem per diferents mètodes per a resoldre el dolor a les engonals en esportistes. En primer lloc, la rehabilitació activa combinada amb fisioteràpia passiva sol ser un èxit rotund, possibilitant la tornada a la rutina esportiva.

La fisioteràpia activa i la punció seca solen ser mètodes eficients, així com l’osteopatia. La manipulació manual, mètodes d’electroteràpia com la neuromodulació percutània son també mitjans molt eficaços per a una ràpida incorporació a l’esport.

Bibliografia

Clinical Examination, Diagnostic Imaging, and Testing of Athletes with Groin Pain: An Evidence-Based Approach to Effective Management (2018). https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/29510653/

Gilmore J. Gilmore’s groin: ten years experience of groin disruption- a previously unsolved problem in sportsmen. Sports Med Soft Tissue Trauma 1991;1(3):12–4. https://link.springer.com/chapter/10.1007/978-1-4419-8574-3_99

Weir A, and cols. Doha agreement meeting on terminology and definitions in groin pain in athletes. Br J Sports Med. 2015 Jun;49(12):768-74. doi: 10.1136/bjsports-2015-094869. PubMed PMID: 26031643; PubMed Central PMCID: PMC4484366. https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/26031643/

Sheen AJ, and cols. ‘Treatment of the sportsman’s groin’: British Hernia Society’s 2014 position statement based on the Manchester Consensus Conference. Br J Sports Med. 2014Jul;48(14):1079-87. doi: 10.1136/bjsports-2013-092872. Epub 2013 Oct 22. PubMed PMID: 24149096. https://www.researchgate.net/publication/340681044_Disrupcion_Inguinal_en_deportistas

Gilmore J. Groin pain in the soccer athlete: fact, fiction, and treatment. Clin Sports Med. 1998 Oct;17(4):787-93, vii. https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/9922902/