Colze de tennista, epicondilitis lateral o epicondilàlgia lateral, són noms per a denominar a la mateixa afecció, definida per dolor en el colze degut al deteriorament de les extensions. Sabem que és molt més fàcil recordar “colze de tennista” que “epicondilàlgia lateral”, a més sol afectar de forma estesa a persones que practiquen esports amb raquetes: tennis, pàdel, ping-pong…

En articles anteriors ja us hem parlat sobre com tractar l’epicondilitis lateral a través de la fisioteràpia i l’osteopatia, posant l’accent en el diagnòstic. No obstant això, en aquesta ocasió centrarem l’atenció en l’etiologia, la simptomatologia i en com realitzem la rehabilitació a Oreka mitjançant exercici físic i fisioteràpia combinades.

 

Etiologia de la epicondilàlgia lateral

Com amb la majoria d’afeccions i problemes físics, l’epicondilàlgia lateral té un origen multifactorial, és a dir, està provoca per diverses causes i factors de riscs associats. Entre les causes més comuns de l’epicondilàlgia lateral trobem:

  • Patir fallides o alteracions en el control motor. Això és, falls entre les estructures corporals, el sistema nerviós central, la via motora i la sensitiva per a generar un moviment específic. Les causes més comuns són distròfies musculars i lesions en el sistema nerviós central.
  • Disfunció del nervi radial. Aquest nervi va des de la mà fins a l’axil·la passant per la part posterior del braç i, el dolor en aquest nervi, pot ser una de les causes de l’epicondilàlgia lateral.
  • Tenir tendinitis, tendinosi o tenosivitis, afeccions en els tendons que afebleixen la zona i provoquen predisposició a sofrir colze de tennista.

A part de les causes hi ha diversos factors de risc que, encara que no són determinants, poden sumar-se i provocar epicondilitis lateral:

  • Tenir entre 35 i 55 anys.
  • Ser fumador habitual de tabac.
  • Prendre esteroides.
  • Sofrir obesitat, excés de pes.
  • Alguns tipus d’antibiòtics.
  • Patologia de DeQuervain. Un tipus de tenosivitis que produeix dolor en els tendons del canell del costat del polze.
  • Síndrome del túnel carpià. Descobreix més sobre el tractament del túnel carpià a Oreka.
  • Activitats físiques que combinen l’ús de força, repeticions i postures forçades (com el tennis).

 

Simptomatologia de l’epicondilàlgia lateral

L’epicondilàlgia lateral és definitòria pel dolor lateral en el colze, un dolor que pot disminuir mitjançant la fisioteràpia i l’osteopatia i el tractament amb exercici que proposem a Oreka.

No obstant això, hi ha altres símptomes que també poden fer-nos sospitar que pot existir una epicondilitis lateral:

  • Dolor quan es realitza un moviment d’extensió amb el canell.
  • Pèrdua de força en el canell en extensió.
  • Inflamació i dolor de l’epicòndil. És la zona inferior de l’os de l’húmer en un lateral del colze.
  • El dolor provocat per l’epicondilàlgia lateral no sol remetre amb repòs.
  • Els moviments del dia a dia que impliquen moviment en aquesta zona fan mal.

 

Tractament de la epicondilàlgia lateral mitjançant fisioteràpia i exercici físic a Oreka Mataró

En el centre de fisioteràpia i osteopatia Oreka Mataró oferim un tractament específic de l’epicondilàlgia lateral basat en la fisioteràpia i exercici. A Oreka som experts en fisioteràpia esportiva i el colze de tennista és una de les afeccions que més solen passar quan es realitzen esports de raqueta.

El tractament fisioterapèutic de l’epicondilàlgia lateral es basa en el lliscament lateral de l’articulació húmer-cubital i el lliscament posteroanterior de l’articulació radiohumeral. Segons Brian Mulligan, un prestigiós fisioterapeuta neozelandès, aquest moviment actiu redueix el dolor del pacient fins a un 50%. Aquesta teràpia manual de fisioteràpia juntament amb l’osteopatia, fa que el dolor disminueixi de manera quantitativa.

La fisioteràpia es combina amb l’exercici personalitzat per al tractament de l’epicondilàlgia lateral. Alguns dels exercicis són d’extensió del canell o de supinació i pronació amb la manuella per a enfortir l’húmer.

No obstant, hem de tenir en compte que en les primeres fases del tractament de rehabilitació evitarem les activitats que provoquen dolor. Hem de tenir en compte que el factor psicològic és important ja que el tractament complet de l’epicondilàlgia lateral fins a tornar a l’esport pot prolongar-se en el temps.